Exposicions wiki (31 i 2 de juny):

En aquestes sessions he pogut veure un petit nombre d'escoles bastant diferents entre elles però algunes tenien coses en comú. Els aspectes que m'agradaria destacar és que totes les escoles tenien molts murals dels treballs dels alumnes a les parets de manera que les classes i fins i tot els passadissos estaven molt ben decorades amb treballs o simplement amb cartells d'ortografia o paraules complicades. Tot i així, tenen recursos diferents i totes s'adapten com podem amb les TIC i l'espai que tenen, algunes escoles utilitzen el menjador de gimnàs o fan grups partits perquè hi ha pocs ordinadors i fins i tot l'aula d'acollida estava al passadís perquè no es disposaven de més aules.

Un altre aspecte que m'agradaria destacar és que cada cop més les escoles intenten integrar el barri a l'escola, és a dir, fer sortides pel barri o la ciutat per apropar-los als alumnes com és l'exemple de l'escola Sans Pau. A més s'intenta integrar a la família perquè participi i s'integri en l'aprenentatge dels seus fills cosa que és difícil quan la família veu l'escola com un altre sistema públic i no s'implica ni es preocupa. Per tant, en aquestes escoles es demostra com no només volen ser una institució escolar al marge de tot sinó que les escoles pretenen trobar un lligam amb el barri, les famílies i la vida quotidiana.

Un aspecte que em va semblar curiós és que en algunes escoles emparaven l'hort com a assignatura de manera que en les hores d'anglès es fa hora partida, un grup la primera setmana fa anglès i l'altre va a l'hort. Però el més curiós de tot és que els mestres donen classes teòriques en el tema de l'hort quan en realitat no és la millor manera d'aprendre perquè no estant posant en pràctica tot allò après. D'altra banda, em sembla molt bona idea perquè així els nens prenen consciència de la naturalesa i de què les plantes són éssers vius que creixen i moren, per tant s'han d'alimentar i vigilar i els alumnes adquireixen responsabilitats envers a aquesta nova actitud de responsabilitat, tot i que no tots els alumnes arriben a adquirir aquesta actitud.Des del meu punt de vista crec que l'hort és un element que s'hauria d'introduir en totes les escoles perquè permet als alumnes adquirir uns valors, normes i actituds. A més, permet la implantació d'un menú saludable a l'escola cosa que amb l'hort es veurà facilitat ja que els nens acostumen a tenir molts problemes amb el menjar de manera que si des de petits se'ls relaciona amb el món de les hortalisses, després serà més fàcil per a què les mengin. l'escola Jaume Primer de Puçol ha implantat aquest mètode i exposen la justificació del projecte, els objectius que volen aconseguir i algunes activitats en un document pdf. Entre aquests punts exposen que l'activitat de l'hort permet introduir tècniques de treball i d'estudi com el diàleg i l'intercanvi d'idees, la realització d'esquemes, mapes conceptuals, gràfics, plànols i dibuixos, la consulta de llibres, entrevistes a personatges relacionats amb el treball de camp i investigació i aprenentatge de refranys sobre les plantes, la meteorologia i les estacions de l'any. Així doncs, crec que és un projecte que les escoles que ho poden fer-ho, haurien d'implantar aquest projecte en tots els cursos perquè d'aquesta manera sigui un treball conjunt entre tota l'escola.

Finalment, m'agradaria acabar amb el tema de les escoles CAEP com l'escola Milà i Fontanals i l'escola Collasco i Gil treballades per algunes companys en la wiki. Aquestes escoles compten amb un gran nombre de professorat i especialistes perquè la majoria són alumnes que tenen dificultats per obtenir els objectius generals de l'educació bàsica. Aquests centres estant formats per més d'un 90% d'alumnes estrangers o immigrants i tenen una matrícula viva, és a dir, els alumnes poden venir i marxar a meitat de curs. Un dels aspectes que em va sorprendre de l'exposició de l'escola Milà i Fontanals és que dedica almenys un any per a què els alumnes aprenguin el català en les aules d'acollida de manera que mentre els alumnes fan la classe de català o castellà, els nouvinguts es dirigeixen a l'aula d'acollida per aprendre la llengua.

Sessió del 19 de maig:

En la sessió d'avui em comentat les activitats del dia anterior. Per poder avaluar els ítems dels criteris d'avaluació s'utilitzen unes graelles i en grups s'havia de fer una graella sense seguir un model "tradicional". Tot i així, ens hem trobat que les graelles van en funció dels ítems, és adir, en alguns casos es podrà posar: sí, a vegades i no; però en d'altres s'haurà de posar: ha de millorar, progressa adequadament i ha assolit els continguts. Per tant, no sempre es pot trobar que la graella s'ajusti als criteris d'avaluació.

D'altra banda, vam estar comentant les proves d'avaluació de sisè curs d'educació primària. El que pretén aquesta prova és conèixer les competències bàsiques lingüístiques i matemàtiques que han assolit els alumnes de sisè de Catalunya. Per tant, és una prova que no incideix en l'avaluació de l'alumnat ni en el seu pas de curs. Aquestes proves permeten a l'escola saber en quin nivell es troba segons la mitjana de Catalunya, no obstant això, també les famílies poden saber on es troba el seu fill en la mitja i comenta quines són les dificultats i on ha de millorar. a més a més, les proves donen informació sobre el sistema educatiu català per poder millorar en cas de que sigui necessari. En les proves de 2010 s'ha incorporat l'avaluació de la competència lingüística en llengua estrangera (anglès i francès) i s'ha inclòs un dictat en competència lingüística en llengua catalana i castellana.

en la pàgina web del gencat es pot trobar informació sobre les proves de l'any passat. Els resultats de l'alumnat mostren com la mitjana global en llengua catalana és d'un 76,90% més alta que en castellà que té un 75,10%, en canvi la mitjana en matemàtiques està en un 77,99%. En aquest document també es fa palès dels resultats segons en nivell socioeconòmic i es pot veure com els alumnes amb nivell socioeconòmic baix tenen de mitjana un 68,6%, en canvi els de nivell mitjà tenen una mitjana de 77,4% i els de nivell alt un 81,3% (exemple dels nivells de la competència catalana). Això em fa pensar en dues coses, potser hi ha escoles que preparen molts als alumnes per a aquestes proves o potser és que tenen més recursos per a millorar l'aprenentatge dels alumnes. L'altre qüestió és que potser en alguns centres no es dóna tanta importància a aquestes proves com ho farien uns altre.

Finalment, m'agradaria comentar un aspecte que m'ha semblat interessant d'aquestes gràfiques. En llengua catalana i castellana, les noies tenen una mitjana de 78,4% i 77% respectivament, però en llengua matemàtica els noies superen les noies amb un 79,4% ja que elles només tenen un 76,5%. Això m'ha semblat curiós perquè des de la meva perspectiva com a alumne sempre m'he trobat amb amics que tenien dificultats en les llengües en canvi eren bons en matemàtiques a diferència d'altres amigues que anaven bé en llengües i no pas en matemàtiques. Aquestes coincidències es poden veure molt en els batxillerats ja que en l'humanístic salta a cop d'ull la presència femenina, en canvi en el científic-tecnològic s'aprecien més noies que noies. Fins i tot, en el grau d'Educació Primària hi ha més noies que no pas noies fet molt curiós que passa en moltes altres carreres.

Sessió 17 de maig:

En aquesta sessió es va corregir l'activitat que havíem fet en la sessió anterior. Aquesta consistia en pensar una activitat d'avaluació de tres tipus: una inicial, sumativa i formativa. Alguns dels exemples que van sortir en aquesta activitat en relació a l'avaluació inicial va ser:

• Fitxa de coneixements previs
• Debat amb preguntes obertes
• Seure en rotllana per fer preguntes i saber els coneixements previs
• veure un vídeo i fer preguntes abans i després
• Un foro per introduir termes

Segons el meu parer, l'activitat sempre anirà en funció del nou contingut, és a dir, jo no puc fer una activitat inicial pensant en fer un debat si el tema a tractar és matemàtic. Amb això, vull fer referències que segons les àrees les activitats es desenvoluparan d'una forma o d'un altre i no sempre és possible fer-ho de la manera més amena i divertida. en canvi, en relació a l'avaluació formativa van sorgir activitats com:

• Deures i activitats a classe al llarg de la unitat
• Activitats corregides pels altres companys
• Registre d'anotacions del que han après del tema
• Treball cooperatiu

Penso que aquestes activitats són més accessibles per a totes les àrees i a més diverses. Crec que és important anar alternant les activitats segons el que s'ha fet en l'activitat inicial i el que es té pensat fer en l'activitat formativa i final. Fer un treball o deures al llarg de la unitat didàctica crec que és un bona manera de veure el progrés dels alumnes i els seus punts dèbils i forts, és adir, podem saber quins problemes tenen en relació al nou contingut, on han de millorar, quines ajudes hem de donar per millorar el seu aprenentatge, etc. Finalment, en relació a l'avaluació sumativa van sorgir activitat com:

• Examen
• Exposició final del tema per part de l'alumne
• Autoavaluació
• Fer un vídeo (es necessiten molts recursos temporals i materials)
• Fer algun joc
• Que els alumnes proposin les preguntes per l'examen final

Aquestes activitats van originar un debat perquè part de la classe estava en contra o si més no creia que no feia falta exàmens per avaluar, en canvi, un altre sector n'estava segur de la seva efectivitat. Des del meu punt de vista, estic en contra d'un tipus d'examen: els de memoritzar i respondre. Trobo el fet de fer un examen és per saber quins coneixements han assolit els teus alumnes no per a què et contestin les preguntes sense pensar en el que posen. Crec que si en la meva futura carrera com a mestra hagués de fer exàmens intentaria adequar-los per a què fossin preguntes que fessin pensar a l'alumnat en relació al nou contingut, o si més no fer preguntes d'anàlisi com en alguns casos havia experimentat en matèries com naturals. No obstant això, no tot és possible i és veritat que no en totes les assignatures els continguts et permetin fer preguntes per a què els alumnes hi reflexionin. En tots cas, en l'àrea de matemàtiques es podria utilitzar el joc com a forma d'avaluació crec que pels alumnes és més divertit i la tensió de l'examen no els afecta tant per concentrar-se i pensar. Des de la meva experiència, a matemàtiques solien fer preguntes saltejades per a què els alumnes haguéssim de respondre i així el mestre sabia què ens costava o si ho havíem assolit satisfactòriament.

D'altra banda, les altres activitats que han sorgit en l'avaluació sumativa em semblen molt interessants, sobretot l'exposició i l'autoavaluació. Crec que una exposició o presentació d'un contingut treballat és una molt bona formar d'avaluar perquè tens la possibilitar de fer preguntes per saber si realment ha entès o no el tema. A més a més, aprèn a parlar en públic i per tant a agafar confiança davant d'un auditori i el fet d'haver-se de comunicar en una exposició fa que hagi d'adequar el seu llenguatge i comunicar-se correctament vers els seus companys. Tanmateix, trobo que és una forma en què els alumnes poden aprendre més ja que si cadascú de la classe escolleix un tema i en fa la presentació, pels altres alumnes serà més amè en comptes de sentir les explicacions de la mestra. Tot i així, per nens de cicle inicial és bastant més difícil avaluar amb exposicions perquè encara no tots tenen tanta facilitat per comunicar-se. L'altre punt interessant és l'autoavaluació, crec que d'aquesta manera estàs fent reflexionar a l'alumne sobre el que li ha anat bé i el que no. A més, és una bona manera per a què sigui conscient del seu aprenentatge i sigui capaç de diferenciar allò en què ha de millorar i on ha de posar més esforç.

Finalment, m'agradaria afegir que no tot pot ser possible ja que entre el cicle inicial i el superior hi ha un pas molt gran i potser unes activitats serveixen per uns però pels altres no o si més no s'haurien d'adaptar segons el curs. Tanmateix, les matèries tenen moltes diferències en relació als continguts i les activitats no poden ser sempre les mateixes per unes que per les altres i per tant s'ha de tenir recursos per tot i saber trobar una manera efectiva, variada i positiva o productiva per l'alumne.

Sessió 12 de maig:

Avui a classe hem seguit parlant de l’avaluació en relació a les activitats. Les activitats d’avaluació s’han de crear tenint en compte els objectius que volem aconseguir. Un aspecte important de l’avaluació és la objectivitat, no podem avaluar mirant qui és l’alumne ja que ens pot influir en la correcció. Segons el currículum, en termes generals de l'etapa d'Educació Primària, argumenta que "L'avaluació dels processos d'aprenentatge de l'alumnat ha de ser contínua i global, amb observacions sistemàtica de l'adquisició dels continguts educatius i amb una visió globalitzada del procés d'aprenentatge al llarg de l'etapa centrada en el desenvolupament i consolidació de cada alumne/a. Cal tenir en compte especialment el progrés de l'alumnat en el conjunt de les àrees del currículum." En relació al professorat, el currículum afegeix que aquest ha de tenir en compte el treball que l'alumne fa a classe, l'interès i l'esforç per progressar com els processos d'ensenyament emprats i la pròpia pràctica docent. Tanmateix, afegeix que les famílies han de ser conscients d'aquesta avaluació, de la situació acadèmica de l'alumnat i dels seus progressos i que per tant, si un alumne no segueix un progrés adequat s'han d'establir mesures per facilitar com seria l'atenció a la diversitat de la qual vam estar parlant en sessions anteriors.




En la meva vida acadèmica he experimentat diverses avaluacions subjectives. Un dels mètodes que usaven els mestres era donar-nos l’examen però el nom l’havíem de posar al darrera per a què el mestre no pogués veure a qui estava puntuant i ser el més objectiu possible. D’altra banda, a la meva etapa d’educació primària vaig estar estudiant en una escola francesa. Els exàmens eren completament diferents als que després hem vaig trobar a l’institut ja que ens enviaven els exàmens des de França per després d’haver-los fet tornar-los per a què un professor extern de l’escola els corregís. Això era així perquè l’escola volia arribar al nivell de les escoles franceses i per això ens feien aquest mètode. No obstant, no només ens qualificaven amb aquests exàmens, també fèiem altres activitats avaluables i treballs sobre la matèria i aquests sí que els corregien els professors de l’escola.

Sessió 10 de maig:

En la sessió d'avui ens hem centrat en l'avaluació. En grups de cinc hem fet una activitat posant en pràctica la tècnica Philip 66 la qual consisteix en organitzar l'aula en grups per elaborar i intercanviar informació d'una manera ràpida i amb una gestió eficaç del temps. Així doncs, amb només sis minuts, els grups formats de sis persones(d'aquí vindria el nom) han de comentar i discutir un tema per després comentar-ho tots els grups en general. No obstant, aquesta tècnica té un desenvolupament estable:
- Plantejament d'un problema o tema per part del professor.
- Informar sobre l'ús de la tècnica i les limitacions de temps per a què cada grup ajusti el treball a aquestes limitacions.
- Es divideix la classe en petits grups de sis persones per plantejar possibles solucions o idees sobre el tema a comentar.
- Cadascú dels components del grup ha d'exposar la seva opinió durant un minut.
- Cada grup ha d'escollir un portaveu que s'encarrega d'anotar, resumir i presentar les opinions del seu grup a la resta de la classe.
- Un cop llegides les anotacions, es discuteixen possibles conclusions presentades pel portaveu de cada grup.
- El mestre intenta integrar el treball efectuat pels diferents grups.
- Cada grup escolleix un representant que es reuneix amb els representants dels altres grups per intentar trobar una proposta consensuada entre tots.
- Finalment, cada representant exposa al seu grup la proposta trobada.

Tot i així, el Martí no ens va fer seguir aquest desenvolupament. Ens vam posar en grups de quatre o cinc de manera que ens havíem de repartir els rols d'espia, secretari, coordinador i el portaveu. Com que tractàvem el tema de l'avaluació, l'espia en un minut s'havia de llegir el que pogués sobre el que el currículum deia de l'avaluació. Mentrestant els altres companys de grup estaven fent un llistat del que creien ells que era una avaluació sense treure informació d'enlloc. En el meu grup, jo era la espia i després de no haver tingut gaire temps per llegir tot el text vaig veure que el meu grup no anava tant mal encaminat. Tenien la idea que l'avaluació serveix per avaluar el procés d'aprenentatge dels alumnes, ha de ser de forma objectiva, etc. No obstant, no utilitzaven paraules clau com avaluació formativa, sumativa ni pla individualtzat.

En el debat sorgit es van afegir ítems com que l'avaluació també és una eina del professor per analitzar la seva forma d'ensenyar, per exemple, si en un examen suspèn tota la gent significa que no s'ha fet prou bé l'explicació o que no s'han aclarit els criteris d'avaluació, etc. A més, va sorgir el tema dels criteris d'avaluació, alguns creien que sigui quina sigui l'edat dels alumnes, els criteris d'avaluació s'havien de deixar clars, però altres no ho veien pas així. Segons el meu parer, crec que per als alumnes del cicle inicial que encara no saben què és un examen no els hi podem explicar quins són els criteris d'avaluació. En canvi, per aquells alumnes que se'ls presenten activitats avaluables i exàmens, crec que és oportú donar a conèixer els criteris d'avaluació.

Sessió 5 de maig:

En la sessió d'avui em classificat els tipus de diversitat. Com a atenció mental o intel·lectual em determinat el síndrome de Down, el TDAH, l'autisme, la dislèxia, els trastorns de personalitat, el síndrome de Tourette, discapacitat cognitiva i altres. En l'apartat de motriu hi hauria la discapacitat física, la paràlisi, la espina bífida i els problemes de pronúncia. Finalment, els nouvinguts i els NSCD(Necessitat Social Culturalment Desfavorida) estarien en l'apartat de diversitat socio-cultural.

Després em parlat dels serveis educatius que es poden trobar. Hi ha tres tipus de serveis, el servei educatiu de zona, els específics i els camps d'aprenentatge. En els SEZ hi estan integrats els centre de recursos pedagògics (CRP), els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) u els equips d'assessorament en llengua i cohesió social(ELIC). Per posar un exemple de les seves actuacions, si tenim un alumnes amb NSCD, l'EAP ens pot proporcionar assessorament com a mestres en la planificació de la resposta educativa i orienta a la família segons cada cas. A més a més, assessora el professorat en la prevenció de situacions de rics i en la resolució de conflictes i participen en actuacions que afavoreixin la integració escolar i social de l'alumnat.

D'altra banda, en els serveis educatius específics hi estan integrats el CREDA especialitzat en l'alumnat amb trastorns d'audició, llenguatge i col·laboració, el CREDV especialitzat en col·laboració amb l'ONCE, per l'alumnat amb ceguesa o greus trastonrs de visió, el SEEM per alumnat amb greus trastorns motrius i d'accessibilitat i el SEETDiC per alumnat amb trastorns generalitzats del desenvolupament i conducta.

Finalment els camps d'aprenentatge són una xarxa de serveis que proporcionen suport al professorat per tal que l'alumnat assoleixi els seus objectius d'aprenentatge amb l'estudi del medi mitjançant projectes que es desenvolupen en estades al camp d'aprenentatge com potser una granja o una casa de colònies amb activitats entorn del centre.

Sessió del 3 de maig:

En la sessió d'avui hem seguit treballan el tema sobre els alumnes amb necessitats especials. Al segon semestre hem començat una assignatura que ens posa al corrent de les diferents necessitats de l'alumnat. Com a mestre hem de saber identificar de quin tipus de necessitat es tracta, si de necessitat prescriptiva o normativa com seria el projecte educatiu on el currículum diu que " ha de tenir en compte les característiques de l'entorn social, cultural i sociolingüístic del centre, fer palès el respecte als principis de no-discriminació i d'inclusió educativa com a valors fonamentals i establir els principis per a l'atenció a la diversitat, que inclouen les mesures organitzatives que el centre adopti". D'altra banda també pot ser una necessitat social que depèn del context social i cultural i les demandes professionals, però també pot ser una necessitat personal de l'alumnat (cognitiu, afectiu, físic i social) o bé de la família o l'escola.

Segons el currículum " L'escolarització d'alumnes amb discapacitats o trastorns greus de conducta pot comportar l'elaboració i l'aplicació d'un pla individualitzat que reculli el conjunt d'ajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars". D'aquesta manera, el professorat disposa d'uns recursos a l'aula per poder dur a terme l'aprenentatge dels alumnes amb NEE.

Algunes de les discapacitats dels alumnes amb NEE són discapacitats visuals, discapacitats auditives o motores. En la viquipèdia hi ha propostes de joguines per a cada tipus de discapacitat, per exemple un nen amb una discapacitat visual hauria de manipular objectes gran sense peces petites per no perdre-les i de tactes diferents, a més si la discapacitat és parcial es recomanable la utilització d'objectes amb colors vius i contrastats. A més a més, a l'xtec informa sobre materials o eines per alumnes amb NEE.

D'altra banda, el Departament d'Educació de Catalunya disposa de varis EAP que són "equips d’assessorament i orientació psicopedagògic que donen suport al professorat i als centres educatius en la resposta a la diversitat de l’alumnat i en relació als alumnes que presenten necessitats educatives especials, així com a les seves famílies". A més a més, he trobat un pdf on es donen estratègies d'intervenció amb alumnat amb NEE. Tot i així, només m'he centrat en les discapacitats, però també els superdotats són alumnes amb necessitats educatives especials i per això requereixen unes ajudes diferents.

Després d'haver estat buscant informació sobre el tema crec que com a futurs mestres tenim varies fonts d'informació i sobretot suports i recursos, per tant tenim suficients medis per a poder actuar en cas què ens trobem amb alumnat amb NEE.

Sessió 28 d'abril:

En la sessió d'avui ens hem centrat en els alumnes amb necessitats educatives especials. Per això, en Martí ens ha fet col·locar en grups de tres per així elaborar una situació amb un alumne amb aquestes necessitats.

Amb el nostre grup, hem creat una situació d'una aula amb 25 alumnes un dels quals pateix de TDAH i l'activitat consistia en classificar una llista d'animals segons si són omnívors, herbívors o carnívors. El grup a qui li a tocat la nostra activitat a pensat que el millor seria fer petits grups de manera que l'alumne amb TDAH estigués amb un grup d'alumnes treballadors i aplicats per així evitar les distraccions. També han afegit que s'hauria de fer alguna activitat per a què els alumnes es moguessin per l'aula, però en realitat un alumne amb aquestes necessitats no té per què només ser hiperactiu.

En el viquipèdia he trobat que el TDAH pot tenir tres variants diferents, en una predomina la falta d'atenció i concentració, en la segona predomina l'excés d'activitat i la impulsivitat i en la tercera hi ha una combinació de les dues, tot i així no totes les persones tenen el mateix grau de TDAH.

Sessió 26 d'abril:

En la classe d'avui hem investigat què és la cacera del tresor i el webquest. A primera vista la cacera del tresor m'ha fet més gràcia, té una estructura ben pautada i fins i tot hi ha una pàgina web on et permet crear-ne una. Aquesta, la trobo més adient per nens que comencen a treballar amb les TIC ja que es dóna un llistat de preguntes i per tal de que l'alumne no s'allunyi al que el mestre vol que aprengui, es pot afegir un llistat de direccions electròniques o més ben dit recursos d'Internet per a facilitar la recerca de l'estudiant. La cacera del tresor està ben estructurada en quant a què es diu ben clar a quina matèria pertany i a qui va adreçat. En canvi, la webquest no especifica clarament a qui va destinat ni de quina assignatura es tracta, tot i així, opino que és molt més complexa que no pas la cacera del tresor.

Les principals diferències que he pogut determinar és que a la webquest es té molt en compte el treball cooperatiu en el qual també hi ha de constar una feina individual. No obstant, la cacera del tresor no contempla aquest ventall d'organització social ja que cada alumne contesta a les mateixes preguntes i tots fan la mateixa feina. La webquest també m'ha agradat perquè consta d'una introducció, dedica un apartat a l'explicació de l'activitat cosa que crec que és essencial per a la seva realització i a més perquè marca perfectament el procés de la realització del treball, fins i tot he trobat una pàgina en la qual es dóna unes tasques diferents segons el grup.

La gran diferència entre les dues webs és que la webquest consta d'una autoavaluació o avaluació grupal (heafegit dos enllaços per veure'n l'exemple de cada). Finalment consta d'unes conclusions del propi mestre i d'una guia didàctica per a què els alumnes puguin accedir a la informació. Es podria dir que és com els recursos d'internet de les pàgines webs de la cacera del tresor.

Sessió 21 d'abril:

Avui no he pogut assistir a classe, tot i així m'han posat al dia. En Martí ha repartit la unitat de programació que vam fer l'altre dia, però ha repartit la d'un altre grup per poder-les comentar. Quan els companys han comentat les unitats didàctiques dels altres hem pogut veure el que faltava o detalls en que no havíem treballat gaire. D'aquesta manera podrem refer la unitat didàctica per a què estigui definitivament ben complerta i enllestida.

La nostra unitat tenia algunes mancances com per exemple la reflexió de la pràctica ja que no sabíem exactament com lligar-ho i també l'apartat dels criteris d'avaluació faltava concretar alguns aspectes. Tanmateix, l'apartat de continguts no sabíem que s'havia de dividir segons els bloc de l'àrea i per això no ho havíem concretat del tot, tot i així a l'hora de refer-ho ja tindrem algunes indicacions més. D'altra banda, el tema de les competències estava pràcticament correcte ja que segons nosaltres és el més important i per això hi vam dedicar més temps que els altres apartats.

Sessió 19 d'abril

En la sessió d'avui hem dedicat la classe exclusivament a fer una unitat de programació. Per fer-ho, ens hem col·locat en grups de tres i ens hem llegit la lectura d'Assumpta Duran i Xavier Geis (Treballem per competències a l'escola rural?), d'aquesta manera hem escollit un dels temes per així crear una unitat de programació. Amb el meu grup hem escollit el tema dels rius dels quals el tracta el CEIP de Borredà.

Els elements que han de formar part en una unitat de programació són el títol i la justificació, la durada i el temps dedicat, els objectius, els continguts, els criteris d'avaluació, la metodologia on hi entra les activitats, organització i materials i finalment la reflexió sobre la pràctica. En el meu cas, només ens hem centrat en buscar les causes del per què a la riera de Margançol hi baixa tant poca aigua. D'aquesta manera es treballen més d'una competència ja que hem incorporat activitats plàstiques, així com la redacció de textos, l'elaboració d'una bona presentació utilitzant materials TIC, el coneixement del medi i la incorporació del temari dels volums per així arribar a càlcular la quantitat d'aigua que baixa per la riera o del embassament del qual prové.

No obstant això, en cap altre assignatura havíem treballat les unitats de programació, només per sobre i sense posar èmfasi en les competències, per això he buscat com és realment una unitat de programació. A la pàgina de l'xtec.cat he trobat un exemple que m'agradaria comentar. Es tracta de programacions relacionades amb l'educació audio-visual com a eix transversal i en el cicle inicial d'educació primària es treballa el tema de com es mira. A l'inici de la programació ens informa del títol, la durada i per a qui va destinat, seguidament es presenten els continguts relacionats amb el temari on hi entren les competències tot i no estar exactament especificades. És interessant el fet que jo des d'un inici pensava que en els continguts hi havia d'haver-hi l'explicació de la teoria dividides ja en les sessions pertinents. En canvi, amb aquest exemple, he pogut veure que els continguts es refereixen als continguts procedimentals, conceptuals i actitudinals en els quals, com es pot apreciar en aquest exemple, es treballa la llengua, l'educació artística, coneixement del medi i matemàtiques. A mode de comprensió del que estic explicant adjunto la imatge dels continguts conceptuals i actitudinals.

Sessió 7 d'abril:

Avui a classe hem tractat el tema de les programacions , però abans d'això hem comentat per sobre el Projecte educatiu. El Projecte educatiu és el marc general on està tot el que s'ha de treballar a l'escola i diu com s'ha de treballar, així doncs, és l'aplicació del currículum en funció de les característiques de l'escola i de tot el que l'envolta. El Martí ens ha comentat que el Projecte educatiu es defineix entre tota l'escola, però actualment s'ha aprovat una llei anomenat LEC la qual ordena que el projecte educatiu s'ha d'elaborar per un equip directiu especialitzat. Això ha generat certes molèsties i fins i tot va ser un motiu de la vaga dels professors ja que no es regeix per una participació democràtica de l'escola.

Com es pot veure en el quadre que he extret de la pàgina web de xtec.cat, després d'elaborar el projecte educatiu, es fa una programació anual de cada assignatura.
Per aclarir encara més el què és la programació anual de centre citaré la definició establerta per la Generalitat de Catalunya: "D'acord amb el referent curricular normatiu i amb les gran línies del desplegament curricular del centre, contemplat dins el PEC, els equips docents i departaments didàctics han de prendre decisions en relació amb la distribució anual dels continguts de cada curs o cicle de l'etapa, de les competències bàsiques i de les pròpies d'àrea o matèria en què se centrarà l'acció educativa, així com de les opcions metodològiques, organitzatives i d'avaluació en què es concreten els processos d'aprenentatge. La visió de conjunt de l'àrea o matèria al llarg dels cicles o cursos de l'etapa és necessària, abans de començar a dissenyar les unitats didàctiques, per assegurar la seva coherència interna." i a més a més estableix els següents components "Les programacions anuals han de contenir el nom de les àrees, matèries, projectes o àmbits de coneixement a què es refereixen, del departament o departaments didàctics que assumeixen la seva concreció, del curs o nivell i del període temporal per al qual es despleguen. Els components de la programació anual que es proposen són: els objectius, les competències bàsiques, els continguts, les connexions amb altres matèries i els criteris d'avaluació."

Després de les programacions vindria la unitat didàctica que és la cèl·lula concreta del que es vol treballar. A classe, de manera individual hem fet una pluja d'idees sobre el què hi ha en una unitat didàctica i després ho hem posat en comú. Finalment, hem observat com la Generalitat defineix els components d'una unitat didàctica de manera que he pogut veure que no anava mal encaminada però jo havia separat les activitats, els recursos i la temporització, cosa que la Generalitat no fa com és pot veure en la imatge.

A part d'això, m'agradaria ressaltar un tema del qual s'ha parlat a classe ja que el Martí ens ha explicat que el departament d'educació vol que el professorat doni classes en altres idiomes especialment en anglès i per això facilita l'entrada dels mestres en les escoles d'idiomes i cursos. Segons el meu parer, crec que en una societat on l'anglès és un idioma molt important i "universal" crec necessari el reforç amb l'aplicació d'assignatures en anglès, és a dir, un cop a la setmana fer història o educació física en anglès per tal de què els alumnes pugui expressar-se en aquesta llengua estrangera i a més a més practicar-la. Tot així, també crec que segons la realitat educativa del centre es durant a terme unes coses i no altres, per exemple, en una escola on gaire bé tothom és immigrant i només es parla castellà, s'establiran més hores de català, menys de castellà i potser algun reforça en anglès, cosa que ens va explicar la directora de l'escola on juntament amb el meu grup fem l'anàlisi del centre.

Sessió 24 de març:

Avui no he pogut anar a classe, però tot i així he preguntat als meus companys què és el que havien treballat. El que sabia de fer era llegir els criteris a tenir en compte en la selecció dels continguts i també llegir la primera lectura del dossier per posar-ho en comú en un quadre.

Després d'haver-les llegit he vist que en alguns aspectes són similars ja que parlen d'organitzar els continguts de manera clara, seqüenciada i ben organitzada. Tot i així, Davini profunditza més i aclareix que les activitats s'han de distribuir en el temps, cosa que no en parla pas el currículum. A més a més, d'organitzar l'ambient, prèviament seleccionant materials i recursos.

Un altre aspecte que m'ha sorprès de Davini és que, segons ell, un programa d'ensenyament no és manté sempre igual i no és inamovible, al contrari és només un "esquema" del que es pretén fer de manera que es pot modificar i sobretot s'ha d'anar actualitzant segons els temps.

Sessió del 22 de març:

En Martí, la setmana passada, ens havia enviat un email explicant-nos les tasques per avui. Per grup havíem de portar un llibre que estigués vigent en la nova llei de la LOE, així que la Clara com que treballa per les tardes en una acadèmia, va demanar a un dels seus alumnes que li deixés un llibre.

A partir del llibre que havíem portat, havíem d'anar contestant a unes preguntes com què fèiem quan teníem el llibre a les mans, com està estructurat, què és el que més ens agrada, etc., però no vam tenir temps d'acabar totes les preguntes perquè abans en Martí ens havia d'explicar més coses. Tot i així, ens va començar a explicar els criteris de selecció del llibre de text. Em va estranyar que ens expliqués que algunes escoles escolleixen el llibre segons el que regala l'editorial per comprar-los. Trobo que s'està buscant més fer-ne un producte de mercat que no pas un element essencial per a l'aprenentatge dels nens, és a dir, crec que l'editorial pensa més en la quantitat i productivitat que no pas la qualitat.

Com que aquest tema m'ha encuriosit he buscat tres editorials més o menys reconegudes per comparar-les i veure quins llibres o serveis ofereixen. Un element en comú de les tres editorials és que s'estant implantant en el món digital, és a dir, ofereixen diversos elements digitals. Per exemple l'editorial Vicens Vives ofereix tot un material digital on hi trobem pissarres digitals, murals digitals i exercicis per fer a l'ordinador. Tanmateix, l'editorial Castellnou ofereix recursos TIC pel professor i l'alumnat i fins i tot et permeten demanar informació sobre els llibres de text digitals, però s'ha de demanar una sol·licitud. L'editorial laGalera ofereix material multimèdia per a cada cicle i assignatura, d'altra banda no he trobat res de materials digitals com les pissarres o llibres de text.

Ara bé, cadascuna presenta materials complementaris, guies didàctiques i quaderns d'estiu, a més a més m'ha sorprès el veure que l'editorial Castellnou feia un concurs amb els quaderns d'estiu on regalaven una bicicleta per qui contestava correctament a la pregunta que es feia al final del quadern. Això m'ha fet pensar en el que ens parlava en Martí a classe, i he arribat a la conclusió de què les editorials per molt que ofereixin un producte destinat a l'educació de tota la població, segueixen sent empreses que necessiten els seus beneficis.

Després d'haver estat observant les pàgines webs d'aquestes editorials, he pogut veure que s'adapten als nous temps presentant materials per utilitzar amb recursos TIC, tant per l'alumnat com el professorat. A més a més, presenta una gamma diversa de materials complementaris i informació, com és el cas de l'editorial laGalera, sobre la nova assignatura (Educació per la ciutadania) que amb la nova llei els estudiants del cicle superior de primària hauran de fer.

Sessió del 17 de març:

Avui hem seguit treballant el tema que vam començar anteriorment a classe: els objectius i els criteris d’avaluació de les àrees del currículum. No obstant, el Martí abans d’això ens ha parlat de la vaga de professorat de secundària i primària. Jo ja havia sentit algunes coses, però no estava del tot informada i gràcies als documents que ens ha mostrat he pogut veure amb detall quines són les queixes d’aquest col·lectiu envers a la política del conseller Maragall.

Tot i tenir informació i estar d’acord amb la convocatòria de la vaga no hi he assistit, a més a més una professora ens ha parlat també del tema i ens ha explicat perquè molts estudiants es solidaritzen amb aquest tipus de vaga. Tanmateix, alguns alumnes d’institut s’han afegit a la vaga, això és el que han comentat en el telenotícies del migdia, però també ho havia sentit a dir dels meus companys que encara estan fent batxillerat. Tot i així, s’ha parlat de molt poca participació, però els mestres han afegit que tot i que hi hagi hagut poca mobilització hi havia molts mestres que estaven a favor de la vaga. Aquest és un dels temes que més m’ha interessat en la classe d’avui perquè tot i que encara falti, ens afectarà com a futurs mestres i crec que és important començar a implicar-nos en tot aquests temes de sindicats i buscar-ne més informació.

D’altra banda, hem seguit tractat el tema dels objectius i els criteris d’avaluació, de manera que en parelles i cadascú amb una àrea havíem de buscar amb quins criteris d’avaluació estan relacionats els objectius inicials. M’ha semblat interessant que molts objectius es treballaven en tots els cicles, però d’altres només es treballaven en un cicle determinat suposo que per l’edat de l’alumnat ja que depenen de les seves capacitats podran aprendre i profunditzar més en uns aspectes que en altres. Buscant en el llibre del currículum d’educació primària he pogut entendre d’una manera més clara la relació entre objectius i criteris d’avaluació, aquí en poso la cita“ L’avaluació ha de permetre que l’alumnat conegui i contrasti l’assoliment aconseguit de les competències que són l’objectiu d’aprenentatge, a través de l’anàlisi de tot el procés d’ensenyament i d’aprenentatge.” Per tant, els criteris d’avaluació s’organitzen en funció dels objectius, és a dir, els continguts que han d’aprendre els alumnes en una sola àrea i per això els criteris estan dividits segons el cicle.

Sessió del 10 de març:

En la sessió d’avui ens hem posat en parelles per omplir una graella sobre les àrees del currículum. D’aquesta manera ens hem pogut familiaritzar amb el currículum i veure els apartats dels quals consta cada àrea. Després d’haver-la omplert ens hem ajuntat amb un altre grup que treballava amb la mateixa àrea per posar en comú les nostres respostes. Finalment hem acordat fer una graella de cada àrea segons el que havíem parlat entre els grups. Al principi ho veia molt feixuc perquè el currículum és molt extens, però amb aquesta pràctica he pogut comprovar que està tot molt ben explicat i detallat i fins i tot hi ha uns petits resums en requadres.

L'àrea que he treballat ha sigut la artística la qual tenia apartats com l'estructura dels continguts que són explorar i percebre i interpretar i crear. També hem especificat les competències pròpies de l'àrea com la competència comunicativa i la competència artística i cultura, però també contribueix al desenvolupament de la competència del coneixement i interacció amb el món i amb la competència de l'ús de la tecnologia. A més a més, cada cicle manté connexions amb altres àrees com per exemple discriminació de formes i grandàries, ús d'objectes i imatges per explicar aspectes de la vida pròpia i de l'entorn i la discriminació d'objectes bidireccionals i tridimensionals.

Sessió del 3 de març:

Avui a classe hem introduït el currículum de manera que em aprofundit més en el que vam estar parlant dues classes anteriors. Segons l’escola, el currículum s’adaptarà d’una forma o d’una altre, però també s’han de tenir diversos altres aspectes en compte. Durant la classe, van sorgir termes com Coordinador LIC (coordinador de la llengua i la cohesió) i Coordinador TIC (coordinador de les noves tecnologies) que són una forma d’integrar l’alumnat amb la llengua nova. A més a més, es va parlar de la matricula viva que significa la incorporació d’alumnat nou a l’escola i d’aquesta forma es va generar el debat sobre “l’espai de benvinguda educativa”, uns n’estaven d’acord perquè és una forma de què l’alumne nou pugui aprendre la llengua per després poder seguir el ritme del curs, en canvi d’altres opinaven que això podia comportar a l’exclusió i la marginació perquè no es relacionen amb els seus nous companys.

Finalment, vam veure un fragment d’un vídeo (“Ser competents aprenent: com ensenyar-ho i avaluar-ho”) que hem va fer entendre que per fer que els alumnes siguin competents els hem de proporcionar activitats autèntiques, és a dir, els nens han de tenir recursos per pensar mitjançant l’entorn familiar i d’aquesta manera estaran aprenent. A més a més, es parlava de coses que ja havia tractat en altres assignatures com psicologia, un dels aspectes que ja en tenia idea és que els nens aprenen coneixements a l’escola, però també s’han d’aprendre estratègies que permetin als alumnes utilitzar el coneixement segons la situació, és a dir, saber quan utilitzar el coneixement. El conferenciant afegeix que no podem ser competents si no tenim coneixements ja que si no, no tindrem varies opcions per poder escollir segons el context. M’ha semblat interessant els temes tractats i a més a més el fet d’haver-ho tractat ja en una altra assignatura m’ha permès entendre-ho millor i fer-ne la meva pròpia idea.

Sessió del 1 de març:

L’activitat d’avui es centrava en treballar a la sala d’ordinadors. En grups havíem de buscar informació sobre la web 2.0, més exactament la definició, les característiques, l’origen, els seus creadors i alguns exemples. Després d’haver finalitzat l'activitat, m’he donat compte que estem constantment utilitzant la web 2.0, però no en sabia pas el nom ni precisament com era, a més a més consta d’unes aplicacions força diverses, eficients i realment profitoses segons el que he pogut comprovar fent el treball.

Tot i així haig d'afegir que mai l'havia emparat gaire i quan el Martí ens va proposar presentar la carpeta d'aprenentatge en un bloc vaig veure que era el moment de familiaritzar-me amb aquest món. Tanmateix, tens molts recursos, diverses formes de presentar la feina, pots incorporar enllaços, pujar imatges, etc., en definitiva, crec que és una forma d'introduir-nos en el món de les TIC cosa que en un futur ja estarà més implantat de manera que els alumnes només treballaran amb suports digitals. No obstant, en el Batxillerat que vaig cursar en el meu institut, diversos dels meus treballs eren conjunts i en format wikispaces, per tant no ho veig tant complicat com en un principi ho creia.

Sessió del 24 de febrer:

En la sessió d’avui havíem de llegir l’article de Stenhouse per així col·locar-nos en grups i posar un títol que resumís tot l’article. Després d’això, els hem llegit i s’ha iniciat un debat on s’ha comentat que el currículum és la base dels professors i a partir d’aquest el mestre pot començar a experimentar mitjançant la pràctica ja que és un element molt important per la formació del professorat i no només es tracta de l’assoliment d’uns continguts.

En aquest debat hi havia una divergència sobre l’adaptació del currículum, uns estaven a favor de què depenia del professor, és a dir, aquest l’adapta segons el que vol, uns altres opinaven que no depenia dels mestres sinó de l’escola. En canvi, hi havia alguns, en els que m’incorporo, que es centraven una mica al mig. Tant ells com jo creiem que el currículum s’adapta segons l’escola però que també passa pel filtre del professor, per tant no és només cosa d’un sinó de més d’un factor. Buscant informació en aquest tema he trobat un paràgraf a la introducció del currículum d'educació primària que m'aclareix una mica les idees, "L'ordenació curricular també dota de més autonomia els centre docents per tal de concretar, en el seu projecte educatiu, els elements bàsics que orienten el desenvolupament curricular i que permeten l'adequació dels ensenyaments a l'entorn, tot implementant, si escau, projectes interdisciplinaris o globalitzats propis." Així doncs, cada centre s'organitza les hores escolars i interpreta el currículum segons les seves necessitats i possibilitats, tot i així no significa que el professor en faci la seva adaptació.

Sessió del 22 de febrer:

El tercer dia de classe, seguint el que ja havíem estat parlant la classe anterior, vam fer un dibuix sobre el que nosaltres creiem que era la disposició de la classe ideal. Tot i així, abans havíem comentat algunes coses com posar les taules en grups de quatre i heterogenis de manera que els més xerraires no estiguessin tots junts.
















Després vam llegir una lectura sobre les assignatures que havien de fer els lluitadors de dracs i en parelles vam crear el currículum d’aquesta “carrera”. Finalment vam acabar de llegir el document que ens va mostrar que faltava un element essencial per obtenir el títol en una carrera : la pràctica. Així doncs, es va generar un petit debat sobre la importància de la pràctica de manera que ens estàvem preguntant si el grau d’Educació Primària hauria de ser només pràctiques o no.

Segons el meu parer, crec que la pràctica és essencial i que s’hauria de treballar cada curs, però també és necessari uns coneixements bàsics que ens permetin formar-nos com a mestres. A més a més, amb la implantació del pla Bolonya s'estant augmentant els períodes de pràctiques ja que en el pla antic només es feia un semestre de pràctiques, segons el que tinc entès i ara en el grau d'Educació Primària s'en fa a segon, tercer i quart de carrera, tot i que no són el mateix número d'hores.

Sessió del 17 de febrer:

El segon dia de classe vam fer grups per representar una classe, els objectius eren mostrar com pensem que és una classe. Després de les representacions es va formar un petit debat sobre el que havíem observat i detalls que ens havien encuriosit. D’aquesta manera en vam poder extreure les pròpies idees de com és una classe o el que hauria de ser.
Des del meu punt de vista, una classe no ha d'estar organitzada en fileres d'un o dos alumnes, sinó en petits grupets heterogenis de manera que uns puguin ajudar-ser els uns amb els altres, per així aconseguir que tots els alumnes s'impliquen a classe. A més a més, tal i com hem treballat en altres assignatures com psicologia, sempre ens parlen de distribucions en grups i de compaginar les activitats en diferents organitzacions socials a l'aula. D'aquesta manera hi ha diversitat en les activitats i en la forma de treballa cosa que pot evitar la falta d'atenció i distracció per part d'alguns alumnes.