Sessió 17 de maig:

En aquesta sessió es va corregir l'activitat que havíem fet en la sessió anterior. Aquesta consistia en pensar una activitat d'avaluació de tres tipus: una inicial, sumativa i formativa. Alguns dels exemples que van sortir en aquesta activitat en relació a l'avaluació inicial va ser:

• Fitxa de coneixements previs
• Debat amb preguntes obertes
• Seure en rotllana per fer preguntes i saber els coneixements previs
• veure un vídeo i fer preguntes abans i després
• Un foro per introduir termes

Segons el meu parer, l'activitat sempre anirà en funció del nou contingut, és a dir, jo no puc fer una activitat inicial pensant en fer un debat si el tema a tractar és matemàtic. Amb això, vull fer referències que segons les àrees les activitats es desenvoluparan d'una forma o d'un altre i no sempre és possible fer-ho de la manera més amena i divertida. en canvi, en relació a l'avaluació formativa van sorgir activitats com:

• Deures i activitats a classe al llarg de la unitat
• Activitats corregides pels altres companys
• Registre d'anotacions del que han après del tema
• Treball cooperatiu

Penso que aquestes activitats són més accessibles per a totes les àrees i a més diverses. Crec que és important anar alternant les activitats segons el que s'ha fet en l'activitat inicial i el que es té pensat fer en l'activitat formativa i final. Fer un treball o deures al llarg de la unitat didàctica crec que és un bona manera de veure el progrés dels alumnes i els seus punts dèbils i forts, és adir, podem saber quins problemes tenen en relació al nou contingut, on han de millorar, quines ajudes hem de donar per millorar el seu aprenentatge, etc. Finalment, en relació a l'avaluació sumativa van sorgir activitat com:

• Examen
• Exposició final del tema per part de l'alumne
• Autoavaluació
• Fer un vídeo (es necessiten molts recursos temporals i materials)
• Fer algun joc
• Que els alumnes proposin les preguntes per l'examen final

Aquestes activitats van originar un debat perquè part de la classe estava en contra o si més no creia que no feia falta exàmens per avaluar, en canvi, un altre sector n'estava segur de la seva efectivitat. Des del meu punt de vista, estic en contra d'un tipus d'examen: els de memoritzar i respondre. Trobo el fet de fer un examen és per saber quins coneixements han assolit els teus alumnes no per a què et contestin les preguntes sense pensar en el que posen. Crec que si en la meva futura carrera com a mestra hagués de fer exàmens intentaria adequar-los per a què fossin preguntes que fessin pensar a l'alumnat en relació al nou contingut, o si més no fer preguntes d'anàlisi com en alguns casos havia experimentat en matèries com naturals. No obstant això, no tot és possible i és veritat que no en totes les assignatures els continguts et permetin fer preguntes per a què els alumnes hi reflexionin. En tots cas, en l'àrea de matemàtiques es podria utilitzar el joc com a forma d'avaluació crec que pels alumnes és més divertit i la tensió de l'examen no els afecta tant per concentrar-se i pensar. Des de la meva experiència, a matemàtiques solien fer preguntes saltejades per a què els alumnes haguéssim de respondre i així el mestre sabia què ens costava o si ho havíem assolit satisfactòriament.

D'altra banda, les altres activitats que han sorgit en l'avaluació sumativa em semblen molt interessants, sobretot l'exposició i l'autoavaluació. Crec que una exposició o presentació d'un contingut treballat és una molt bona formar d'avaluar perquè tens la possibilitar de fer preguntes per saber si realment ha entès o no el tema. A més a més, aprèn a parlar en públic i per tant a agafar confiança davant d'un auditori i el fet d'haver-se de comunicar en una exposició fa que hagi d'adequar el seu llenguatge i comunicar-se correctament vers els seus companys. Tanmateix, trobo que és una forma en què els alumnes poden aprendre més ja que si cadascú de la classe escolleix un tema i en fa la presentació, pels altres alumnes serà més amè en comptes de sentir les explicacions de la mestra. Tot i així, per nens de cicle inicial és bastant més difícil avaluar amb exposicions perquè encara no tots tenen tanta facilitat per comunicar-se. L'altre punt interessant és l'autoavaluació, crec que d'aquesta manera estàs fent reflexionar a l'alumne sobre el que li ha anat bé i el que no. A més, és una bona manera per a què sigui conscient del seu aprenentatge i sigui capaç de diferenciar allò en què ha de millorar i on ha de posar més esforç.

Finalment, m'agradaria afegir que no tot pot ser possible ja que entre el cicle inicial i el superior hi ha un pas molt gran i potser unes activitats serveixen per uns però pels altres no o si més no s'haurien d'adaptar segons el curs. Tanmateix, les matèries tenen moltes diferències en relació als continguts i les activitats no poden ser sempre les mateixes per unes que per les altres i per tant s'ha de tenir recursos per tot i saber trobar una manera efectiva, variada i positiva o productiva per l'alumne.