Sessió del 19 de maig:

En la sessió d'avui em comentat les activitats del dia anterior. Per poder avaluar els ítems dels criteris d'avaluació s'utilitzen unes graelles i en grups s'havia de fer una graella sense seguir un model "tradicional". Tot i així, ens hem trobat que les graelles van en funció dels ítems, és adir, en alguns casos es podrà posar: sí, a vegades i no; però en d'altres s'haurà de posar: ha de millorar, progressa adequadament i ha assolit els continguts. Per tant, no sempre es pot trobar que la graella s'ajusti als criteris d'avaluació.

D'altra banda, vam estar comentant les proves d'avaluació de sisè curs d'educació primària. El que pretén aquesta prova és conèixer les competències bàsiques lingüístiques i matemàtiques que han assolit els alumnes de sisè de Catalunya. Per tant, és una prova que no incideix en l'avaluació de l'alumnat ni en el seu pas de curs. Aquestes proves permeten a l'escola saber en quin nivell es troba segons la mitjana de Catalunya, no obstant això, també les famílies poden saber on es troba el seu fill en la mitja i comenta quines són les dificultats i on ha de millorar. a més a més, les proves donen informació sobre el sistema educatiu català per poder millorar en cas de que sigui necessari. En les proves de 2010 s'ha incorporat l'avaluació de la competència lingüística en llengua estrangera (anglès i francès) i s'ha inclòs un dictat en competència lingüística en llengua catalana i castellana.

en la pàgina web del gencat es pot trobar informació sobre les proves de l'any passat. Els resultats de l'alumnat mostren com la mitjana global en llengua catalana és d'un 76,90% més alta que en castellà que té un 75,10%, en canvi la mitjana en matemàtiques està en un 77,99%. En aquest document també es fa palès dels resultats segons en nivell socioeconòmic i es pot veure com els alumnes amb nivell socioeconòmic baix tenen de mitjana un 68,6%, en canvi els de nivell mitjà tenen una mitjana de 77,4% i els de nivell alt un 81,3% (exemple dels nivells de la competència catalana). Això em fa pensar en dues coses, potser hi ha escoles que preparen molts als alumnes per a aquestes proves o potser és que tenen més recursos per a millorar l'aprenentatge dels alumnes. L'altre qüestió és que potser en alguns centres no es dóna tanta importància a aquestes proves com ho farien uns altre.

Finalment, m'agradaria comentar un aspecte que m'ha semblat interessant d'aquestes gràfiques. En llengua catalana i castellana, les noies tenen una mitjana de 78,4% i 77% respectivament, però en llengua matemàtica els noies superen les noies amb un 79,4% ja que elles només tenen un 76,5%. Això m'ha semblat curiós perquè des de la meva perspectiva com a alumne sempre m'he trobat amb amics que tenien dificultats en les llengües en canvi eren bons en matemàtiques a diferència d'altres amigues que anaven bé en llengües i no pas en matemàtiques. Aquestes coincidències es poden veure molt en els batxillerats ja que en l'humanístic salta a cop d'ull la presència femenina, en canvi en el científic-tecnològic s'aprecien més noies que noies. Fins i tot, en el grau d'Educació Primària hi ha més noies que no pas noies fet molt curiós que passa en moltes altres carreres.

Sessió 17 de maig:

En aquesta sessió es va corregir l'activitat que havíem fet en la sessió anterior. Aquesta consistia en pensar una activitat d'avaluació de tres tipus: una inicial, sumativa i formativa. Alguns dels exemples que van sortir en aquesta activitat en relació a l'avaluació inicial va ser:

• Fitxa de coneixements previs
• Debat amb preguntes obertes
• Seure en rotllana per fer preguntes i saber els coneixements previs
• veure un vídeo i fer preguntes abans i després
• Un foro per introduir termes

Segons el meu parer, l'activitat sempre anirà en funció del nou contingut, és a dir, jo no puc fer una activitat inicial pensant en fer un debat si el tema a tractar és matemàtic. Amb això, vull fer referències que segons les àrees les activitats es desenvoluparan d'una forma o d'un altre i no sempre és possible fer-ho de la manera més amena i divertida. en canvi, en relació a l'avaluació formativa van sorgir activitats com:

• Deures i activitats a classe al llarg de la unitat
• Activitats corregides pels altres companys
• Registre d'anotacions del que han après del tema
• Treball cooperatiu

Penso que aquestes activitats són més accessibles per a totes les àrees i a més diverses. Crec que és important anar alternant les activitats segons el que s'ha fet en l'activitat inicial i el que es té pensat fer en l'activitat formativa i final. Fer un treball o deures al llarg de la unitat didàctica crec que és un bona manera de veure el progrés dels alumnes i els seus punts dèbils i forts, és adir, podem saber quins problemes tenen en relació al nou contingut, on han de millorar, quines ajudes hem de donar per millorar el seu aprenentatge, etc. Finalment, en relació a l'avaluació sumativa van sorgir activitat com:

• Examen
• Exposició final del tema per part de l'alumne
• Autoavaluació
• Fer un vídeo (es necessiten molts recursos temporals i materials)
• Fer algun joc
• Que els alumnes proposin les preguntes per l'examen final

Aquestes activitats van originar un debat perquè part de la classe estava en contra o si més no creia que no feia falta exàmens per avaluar, en canvi, un altre sector n'estava segur de la seva efectivitat. Des del meu punt de vista, estic en contra d'un tipus d'examen: els de memoritzar i respondre. Trobo el fet de fer un examen és per saber quins coneixements han assolit els teus alumnes no per a què et contestin les preguntes sense pensar en el que posen. Crec que si en la meva futura carrera com a mestra hagués de fer exàmens intentaria adequar-los per a què fossin preguntes que fessin pensar a l'alumnat en relació al nou contingut, o si més no fer preguntes d'anàlisi com en alguns casos havia experimentat en matèries com naturals. No obstant això, no tot és possible i és veritat que no en totes les assignatures els continguts et permetin fer preguntes per a què els alumnes hi reflexionin. En tots cas, en l'àrea de matemàtiques es podria utilitzar el joc com a forma d'avaluació crec que pels alumnes és més divertit i la tensió de l'examen no els afecta tant per concentrar-se i pensar. Des de la meva experiència, a matemàtiques solien fer preguntes saltejades per a què els alumnes haguéssim de respondre i així el mestre sabia què ens costava o si ho havíem assolit satisfactòriament.

D'altra banda, les altres activitats que han sorgit en l'avaluació sumativa em semblen molt interessants, sobretot l'exposició i l'autoavaluació. Crec que una exposició o presentació d'un contingut treballat és una molt bona formar d'avaluar perquè tens la possibilitar de fer preguntes per saber si realment ha entès o no el tema. A més a més, aprèn a parlar en públic i per tant a agafar confiança davant d'un auditori i el fet d'haver-se de comunicar en una exposició fa que hagi d'adequar el seu llenguatge i comunicar-se correctament vers els seus companys. Tanmateix, trobo que és una forma en què els alumnes poden aprendre més ja que si cadascú de la classe escolleix un tema i en fa la presentació, pels altres alumnes serà més amè en comptes de sentir les explicacions de la mestra. Tot i així, per nens de cicle inicial és bastant més difícil avaluar amb exposicions perquè encara no tots tenen tanta facilitat per comunicar-se. L'altre punt interessant és l'autoavaluació, crec que d'aquesta manera estàs fent reflexionar a l'alumne sobre el que li ha anat bé i el que no. A més, és una bona manera per a què sigui conscient del seu aprenentatge i sigui capaç de diferenciar allò en què ha de millorar i on ha de posar més esforç.

Finalment, m'agradaria afegir que no tot pot ser possible ja que entre el cicle inicial i el superior hi ha un pas molt gran i potser unes activitats serveixen per uns però pels altres no o si més no s'haurien d'adaptar segons el curs. Tanmateix, les matèries tenen moltes diferències en relació als continguts i les activitats no poden ser sempre les mateixes per unes que per les altres i per tant s'ha de tenir recursos per tot i saber trobar una manera efectiva, variada i positiva o productiva per l'alumne.

Sessió 12 de maig:

Avui a classe hem seguit parlant de l’avaluació en relació a les activitats. Les activitats d’avaluació s’han de crear tenint en compte els objectius que volem aconseguir. Un aspecte important de l’avaluació és la objectivitat, no podem avaluar mirant qui és l’alumne ja que ens pot influir en la correcció. Segons el currículum, en termes generals de l'etapa d'Educació Primària, argumenta que "L'avaluació dels processos d'aprenentatge de l'alumnat ha de ser contínua i global, amb observacions sistemàtica de l'adquisició dels continguts educatius i amb una visió globalitzada del procés d'aprenentatge al llarg de l'etapa centrada en el desenvolupament i consolidació de cada alumne/a. Cal tenir en compte especialment el progrés de l'alumnat en el conjunt de les àrees del currículum." En relació al professorat, el currículum afegeix que aquest ha de tenir en compte el treball que l'alumne fa a classe, l'interès i l'esforç per progressar com els processos d'ensenyament emprats i la pròpia pràctica docent. Tanmateix, afegeix que les famílies han de ser conscients d'aquesta avaluació, de la situació acadèmica de l'alumnat i dels seus progressos i que per tant, si un alumne no segueix un progrés adequat s'han d'establir mesures per facilitar com seria l'atenció a la diversitat de la qual vam estar parlant en sessions anteriors.




En la meva vida acadèmica he experimentat diverses avaluacions subjectives. Un dels mètodes que usaven els mestres era donar-nos l’examen però el nom l’havíem de posar al darrera per a què el mestre no pogués veure a qui estava puntuant i ser el més objectiu possible. D’altra banda, a la meva etapa d’educació primària vaig estar estudiant en una escola francesa. Els exàmens eren completament diferents als que després hem vaig trobar a l’institut ja que ens enviaven els exàmens des de França per després d’haver-los fet tornar-los per a què un professor extern de l’escola els corregís. Això era així perquè l’escola volia arribar al nivell de les escoles franceses i per això ens feien aquest mètode. No obstant, no només ens qualificaven amb aquests exàmens, també fèiem altres activitats avaluables i treballs sobre la matèria i aquests sí que els corregien els professors de l’escola.

Sessió 10 de maig:

En la sessió d'avui ens hem centrat en l'avaluació. En grups de cinc hem fet una activitat posant en pràctica la tècnica Philip 66 la qual consisteix en organitzar l'aula en grups per elaborar i intercanviar informació d'una manera ràpida i amb una gestió eficaç del temps. Així doncs, amb només sis minuts, els grups formats de sis persones(d'aquí vindria el nom) han de comentar i discutir un tema per després comentar-ho tots els grups en general. No obstant, aquesta tècnica té un desenvolupament estable:
- Plantejament d'un problema o tema per part del professor.
- Informar sobre l'ús de la tècnica i les limitacions de temps per a què cada grup ajusti el treball a aquestes limitacions.
- Es divideix la classe en petits grups de sis persones per plantejar possibles solucions o idees sobre el tema a comentar.
- Cadascú dels components del grup ha d'exposar la seva opinió durant un minut.
- Cada grup ha d'escollir un portaveu que s'encarrega d'anotar, resumir i presentar les opinions del seu grup a la resta de la classe.
- Un cop llegides les anotacions, es discuteixen possibles conclusions presentades pel portaveu de cada grup.
- El mestre intenta integrar el treball efectuat pels diferents grups.
- Cada grup escolleix un representant que es reuneix amb els representants dels altres grups per intentar trobar una proposta consensuada entre tots.
- Finalment, cada representant exposa al seu grup la proposta trobada.

Tot i així, el Martí no ens va fer seguir aquest desenvolupament. Ens vam posar en grups de quatre o cinc de manera que ens havíem de repartir els rols d'espia, secretari, coordinador i el portaveu. Com que tractàvem el tema de l'avaluació, l'espia en un minut s'havia de llegir el que pogués sobre el que el currículum deia de l'avaluació. Mentrestant els altres companys de grup estaven fent un llistat del que creien ells que era una avaluació sense treure informació d'enlloc. En el meu grup, jo era la espia i després de no haver tingut gaire temps per llegir tot el text vaig veure que el meu grup no anava tant mal encaminat. Tenien la idea que l'avaluació serveix per avaluar el procés d'aprenentatge dels alumnes, ha de ser de forma objectiva, etc. No obstant, no utilitzaven paraules clau com avaluació formativa, sumativa ni pla individualtzat.

En el debat sorgit es van afegir ítems com que l'avaluació també és una eina del professor per analitzar la seva forma d'ensenyar, per exemple, si en un examen suspèn tota la gent significa que no s'ha fet prou bé l'explicació o que no s'han aclarit els criteris d'avaluació, etc. A més, va sorgir el tema dels criteris d'avaluació, alguns creien que sigui quina sigui l'edat dels alumnes, els criteris d'avaluació s'havien de deixar clars, però altres no ho veien pas així. Segons el meu parer, crec que per als alumnes del cicle inicial que encara no saben què és un examen no els hi podem explicar quins són els criteris d'avaluació. En canvi, per aquells alumnes que se'ls presenten activitats avaluables i exàmens, crec que és oportú donar a conèixer els criteris d'avaluació.

Sessió 5 de maig:

En la sessió d'avui em classificat els tipus de diversitat. Com a atenció mental o intel·lectual em determinat el síndrome de Down, el TDAH, l'autisme, la dislèxia, els trastorns de personalitat, el síndrome de Tourette, discapacitat cognitiva i altres. En l'apartat de motriu hi hauria la discapacitat física, la paràlisi, la espina bífida i els problemes de pronúncia. Finalment, els nouvinguts i els NSCD(Necessitat Social Culturalment Desfavorida) estarien en l'apartat de diversitat socio-cultural.

Després em parlat dels serveis educatius que es poden trobar. Hi ha tres tipus de serveis, el servei educatiu de zona, els específics i els camps d'aprenentatge. En els SEZ hi estan integrats els centre de recursos pedagògics (CRP), els equips d'assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) u els equips d'assessorament en llengua i cohesió social(ELIC). Per posar un exemple de les seves actuacions, si tenim un alumnes amb NSCD, l'EAP ens pot proporcionar assessorament com a mestres en la planificació de la resposta educativa i orienta a la família segons cada cas. A més a més, assessora el professorat en la prevenció de situacions de rics i en la resolució de conflictes i participen en actuacions que afavoreixin la integració escolar i social de l'alumnat.

D'altra banda, en els serveis educatius específics hi estan integrats el CREDA especialitzat en l'alumnat amb trastorns d'audició, llenguatge i col·laboració, el CREDV especialitzat en col·laboració amb l'ONCE, per l'alumnat amb ceguesa o greus trastonrs de visió, el SEEM per alumnat amb greus trastorns motrius i d'accessibilitat i el SEETDiC per alumnat amb trastorns generalitzats del desenvolupament i conducta.

Finalment els camps d'aprenentatge són una xarxa de serveis que proporcionen suport al professorat per tal que l'alumnat assoleixi els seus objectius d'aprenentatge amb l'estudi del medi mitjançant projectes que es desenvolupen en estades al camp d'aprenentatge com potser una granja o una casa de colònies amb activitats entorn del centre.

Sessió del 3 de maig:

En la sessió d'avui hem seguit treballan el tema sobre els alumnes amb necessitats especials. Al segon semestre hem començat una assignatura que ens posa al corrent de les diferents necessitats de l'alumnat. Com a mestre hem de saber identificar de quin tipus de necessitat es tracta, si de necessitat prescriptiva o normativa com seria el projecte educatiu on el currículum diu que " ha de tenir en compte les característiques de l'entorn social, cultural i sociolingüístic del centre, fer palès el respecte als principis de no-discriminació i d'inclusió educativa com a valors fonamentals i establir els principis per a l'atenció a la diversitat, que inclouen les mesures organitzatives que el centre adopti". D'altra banda també pot ser una necessitat social que depèn del context social i cultural i les demandes professionals, però també pot ser una necessitat personal de l'alumnat (cognitiu, afectiu, físic i social) o bé de la família o l'escola.

Segons el currículum " L'escolarització d'alumnes amb discapacitats o trastorns greus de conducta pot comportar l'elaboració i l'aplicació d'un pla individualitzat que reculli el conjunt d'ajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars". D'aquesta manera, el professorat disposa d'uns recursos a l'aula per poder dur a terme l'aprenentatge dels alumnes amb NEE.

Algunes de les discapacitats dels alumnes amb NEE són discapacitats visuals, discapacitats auditives o motores. En la viquipèdia hi ha propostes de joguines per a cada tipus de discapacitat, per exemple un nen amb una discapacitat visual hauria de manipular objectes gran sense peces petites per no perdre-les i de tactes diferents, a més si la discapacitat és parcial es recomanable la utilització d'objectes amb colors vius i contrastats. A més a més, a l'xtec informa sobre materials o eines per alumnes amb NEE.

D'altra banda, el Departament d'Educació de Catalunya disposa de varis EAP que són "equips d’assessorament i orientació psicopedagògic que donen suport al professorat i als centres educatius en la resposta a la diversitat de l’alumnat i en relació als alumnes que presenten necessitats educatives especials, així com a les seves famílies". A més a més, he trobat un pdf on es donen estratègies d'intervenció amb alumnat amb NEE. Tot i així, només m'he centrat en les discapacitats, però també els superdotats són alumnes amb necessitats educatives especials i per això requereixen unes ajudes diferents.

Després d'haver estat buscant informació sobre el tema crec que com a futurs mestres tenim varies fonts d'informació i sobretot suports i recursos, per tant tenim suficients medis per a poder actuar en cas què ens trobem amb alumnat amb NEE.