Sessió 28 d'abril:

En la sessió d'avui ens hem centrat en els alumnes amb necessitats educatives especials. Per això, en Martí ens ha fet col·locar en grups de tres per així elaborar una situació amb un alumne amb aquestes necessitats.

Amb el nostre grup, hem creat una situació d'una aula amb 25 alumnes un dels quals pateix de TDAH i l'activitat consistia en classificar una llista d'animals segons si són omnívors, herbívors o carnívors. El grup a qui li a tocat la nostra activitat a pensat que el millor seria fer petits grups de manera que l'alumne amb TDAH estigués amb un grup d'alumnes treballadors i aplicats per així evitar les distraccions. També han afegit que s'hauria de fer alguna activitat per a què els alumnes es moguessin per l'aula, però en realitat un alumne amb aquestes necessitats no té per què només ser hiperactiu.

En el viquipèdia he trobat que el TDAH pot tenir tres variants diferents, en una predomina la falta d'atenció i concentració, en la segona predomina l'excés d'activitat i la impulsivitat i en la tercera hi ha una combinació de les dues, tot i així no totes les persones tenen el mateix grau de TDAH.

Sessió 26 d'abril:

En la classe d'avui hem investigat què és la cacera del tresor i el webquest. A primera vista la cacera del tresor m'ha fet més gràcia, té una estructura ben pautada i fins i tot hi ha una pàgina web on et permet crear-ne una. Aquesta, la trobo més adient per nens que comencen a treballar amb les TIC ja que es dóna un llistat de preguntes i per tal de que l'alumne no s'allunyi al que el mestre vol que aprengui, es pot afegir un llistat de direccions electròniques o més ben dit recursos d'Internet per a facilitar la recerca de l'estudiant. La cacera del tresor està ben estructurada en quant a què es diu ben clar a quina matèria pertany i a qui va adreçat. En canvi, la webquest no especifica clarament a qui va destinat ni de quina assignatura es tracta, tot i així, opino que és molt més complexa que no pas la cacera del tresor.

Les principals diferències que he pogut determinar és que a la webquest es té molt en compte el treball cooperatiu en el qual també hi ha de constar una feina individual. No obstant, la cacera del tresor no contempla aquest ventall d'organització social ja que cada alumne contesta a les mateixes preguntes i tots fan la mateixa feina. La webquest també m'ha agradat perquè consta d'una introducció, dedica un apartat a l'explicació de l'activitat cosa que crec que és essencial per a la seva realització i a més perquè marca perfectament el procés de la realització del treball, fins i tot he trobat una pàgina en la qual es dóna unes tasques diferents segons el grup.

La gran diferència entre les dues webs és que la webquest consta d'una autoavaluació o avaluació grupal (heafegit dos enllaços per veure'n l'exemple de cada). Finalment consta d'unes conclusions del propi mestre i d'una guia didàctica per a què els alumnes puguin accedir a la informació. Es podria dir que és com els recursos d'internet de les pàgines webs de la cacera del tresor.

Sessió 21 d'abril:

Avui no he pogut assistir a classe, tot i així m'han posat al dia. En Martí ha repartit la unitat de programació que vam fer l'altre dia, però ha repartit la d'un altre grup per poder-les comentar. Quan els companys han comentat les unitats didàctiques dels altres hem pogut veure el que faltava o detalls en que no havíem treballat gaire. D'aquesta manera podrem refer la unitat didàctica per a què estigui definitivament ben complerta i enllestida.

La nostra unitat tenia algunes mancances com per exemple la reflexió de la pràctica ja que no sabíem exactament com lligar-ho i també l'apartat dels criteris d'avaluació faltava concretar alguns aspectes. Tanmateix, l'apartat de continguts no sabíem que s'havia de dividir segons els bloc de l'àrea i per això no ho havíem concretat del tot, tot i així a l'hora de refer-ho ja tindrem algunes indicacions més. D'altra banda, el tema de les competències estava pràcticament correcte ja que segons nosaltres és el més important i per això hi vam dedicar més temps que els altres apartats.

Sessió 19 d'abril

En la sessió d'avui hem dedicat la classe exclusivament a fer una unitat de programació. Per fer-ho, ens hem col·locat en grups de tres i ens hem llegit la lectura d'Assumpta Duran i Xavier Geis (Treballem per competències a l'escola rural?), d'aquesta manera hem escollit un dels temes per així crear una unitat de programació. Amb el meu grup hem escollit el tema dels rius dels quals el tracta el CEIP de Borredà.

Els elements que han de formar part en una unitat de programació són el títol i la justificació, la durada i el temps dedicat, els objectius, els continguts, els criteris d'avaluació, la metodologia on hi entra les activitats, organització i materials i finalment la reflexió sobre la pràctica. En el meu cas, només ens hem centrat en buscar les causes del per què a la riera de Margançol hi baixa tant poca aigua. D'aquesta manera es treballen més d'una competència ja que hem incorporat activitats plàstiques, així com la redacció de textos, l'elaboració d'una bona presentació utilitzant materials TIC, el coneixement del medi i la incorporació del temari dels volums per així arribar a càlcular la quantitat d'aigua que baixa per la riera o del embassament del qual prové.

No obstant això, en cap altre assignatura havíem treballat les unitats de programació, només per sobre i sense posar èmfasi en les competències, per això he buscat com és realment una unitat de programació. A la pàgina de l'xtec.cat he trobat un exemple que m'agradaria comentar. Es tracta de programacions relacionades amb l'educació audio-visual com a eix transversal i en el cicle inicial d'educació primària es treballa el tema de com es mira. A l'inici de la programació ens informa del títol, la durada i per a qui va destinat, seguidament es presenten els continguts relacionats amb el temari on hi entren les competències tot i no estar exactament especificades. És interessant el fet que jo des d'un inici pensava que en els continguts hi havia d'haver-hi l'explicació de la teoria dividides ja en les sessions pertinents. En canvi, amb aquest exemple, he pogut veure que els continguts es refereixen als continguts procedimentals, conceptuals i actitudinals en els quals, com es pot apreciar en aquest exemple, es treballa la llengua, l'educació artística, coneixement del medi i matemàtiques. A mode de comprensió del que estic explicant adjunto la imatge dels continguts conceptuals i actitudinals.

Sessió 7 d'abril:

Avui a classe hem tractat el tema de les programacions , però abans d'això hem comentat per sobre el Projecte educatiu. El Projecte educatiu és el marc general on està tot el que s'ha de treballar a l'escola i diu com s'ha de treballar, així doncs, és l'aplicació del currículum en funció de les característiques de l'escola i de tot el que l'envolta. El Martí ens ha comentat que el Projecte educatiu es defineix entre tota l'escola, però actualment s'ha aprovat una llei anomenat LEC la qual ordena que el projecte educatiu s'ha d'elaborar per un equip directiu especialitzat. Això ha generat certes molèsties i fins i tot va ser un motiu de la vaga dels professors ja que no es regeix per una participació democràtica de l'escola.

Com es pot veure en el quadre que he extret de la pàgina web de xtec.cat, després d'elaborar el projecte educatiu, es fa una programació anual de cada assignatura.
Per aclarir encara més el què és la programació anual de centre citaré la definició establerta per la Generalitat de Catalunya: "D'acord amb el referent curricular normatiu i amb les gran línies del desplegament curricular del centre, contemplat dins el PEC, els equips docents i departaments didàctics han de prendre decisions en relació amb la distribució anual dels continguts de cada curs o cicle de l'etapa, de les competències bàsiques i de les pròpies d'àrea o matèria en què se centrarà l'acció educativa, així com de les opcions metodològiques, organitzatives i d'avaluació en què es concreten els processos d'aprenentatge. La visió de conjunt de l'àrea o matèria al llarg dels cicles o cursos de l'etapa és necessària, abans de començar a dissenyar les unitats didàctiques, per assegurar la seva coherència interna." i a més a més estableix els següents components "Les programacions anuals han de contenir el nom de les àrees, matèries, projectes o àmbits de coneixement a què es refereixen, del departament o departaments didàctics que assumeixen la seva concreció, del curs o nivell i del període temporal per al qual es despleguen. Els components de la programació anual que es proposen són: els objectius, les competències bàsiques, els continguts, les connexions amb altres matèries i els criteris d'avaluació."

Després de les programacions vindria la unitat didàctica que és la cèl·lula concreta del que es vol treballar. A classe, de manera individual hem fet una pluja d'idees sobre el què hi ha en una unitat didàctica i després ho hem posat en comú. Finalment, hem observat com la Generalitat defineix els components d'una unitat didàctica de manera que he pogut veure que no anava mal encaminada però jo havia separat les activitats, els recursos i la temporització, cosa que la Generalitat no fa com és pot veure en la imatge.

A part d'això, m'agradaria ressaltar un tema del qual s'ha parlat a classe ja que el Martí ens ha explicat que el departament d'educació vol que el professorat doni classes en altres idiomes especialment en anglès i per això facilita l'entrada dels mestres en les escoles d'idiomes i cursos. Segons el meu parer, crec que en una societat on l'anglès és un idioma molt important i "universal" crec necessari el reforç amb l'aplicació d'assignatures en anglès, és a dir, un cop a la setmana fer història o educació física en anglès per tal de què els alumnes pugui expressar-se en aquesta llengua estrangera i a més a més practicar-la. Tot així, també crec que segons la realitat educativa del centre es durant a terme unes coses i no altres, per exemple, en una escola on gaire bé tothom és immigrant i només es parla castellà, s'establiran més hores de català, menys de castellà i potser algun reforça en anglès, cosa que ens va explicar la directora de l'escola on juntament amb el meu grup fem l'anàlisi del centre.